*
<ruta i mapa al final>
El riu és vida. Pedalant per les valls del Pamir, és una realitat plena de matisos.
Canons i cims nevats delimiten el camí… Fins a trobar els petits oasi d’arbres, horts i torrents que anuncien un poble. Per nosaltres és moment d’omplir els bidons d’aigua i potabilitzar-los, buscar algun queviure a la magazin, colmado del poble, i saludar petits i grans amb un “salam!”
Les dones, protegides per mocadors de coloraines, llauren els prats.
La travessa al llac Zorkul i fins a Murgab ens porta a abandonar la civilització. A canvi ens espera un riu blau i net, més cims nevats, dromedaris bactrianis i iurtes. Un matriarcat ens ofereix una degustació de iogurts i mantegues de iac… Exquisit! I acompanyat d’aquest pa prim fet al forn, en aquest cas amb bonyigues de iac, deliciós!
La primera troballa de iurtes és una sorpresa! En acampar de tarda, veiem passar un ramat de iacs. Les iurtes són ben a prop, però els relleus de la vall, a vegades imperceptibles, ens les amagaven. Anem a fer-hi el ressopó. La iurta, a 4.000m quan baixa la temperatura de nit, és un fogonet!
Després de Zorkul arriben més sorpreses paisatgístiques… Valls infinites, a més de 4.000m, de relleu suau, muntanyes rocoses i núvols blancs pintats en un cel ben blau. És bell… I cansat! Sembla que mai ens acabarem les valls pedalant…
De nou a la civilització i a Murgab, ciutat sinistra, darrer nexe amb Xina i Kirguistan. La ciutat sembla caure a trossos, i el basar són caixes de camió reconvertides.
Comencem la segona part del viatge, encara més espectacular i més dura. La carreta ens apropa al port de Ak-Baital a 4.655m. En el darrer tram de pujada em manca aire per omplir els pulmons i enfortir les cames!
Baixarem un parell de dies per trobar la vall de Bartang, amb la sorpresa del vent en contra i més baixa temperatura. El paisatge també sembla més fred i dur, i encara més espectacular si cab. Un matí ens llevem i descobrim que ha nevat als cims dels voltants.
L’arribada a Bartang, i més endavant al primer poble habitat, Gudara, és espectacular! Una impressionant baixada ens apropa de nou al riu, que vist en alçada sembla una glacera. Aquí la vall és més tancada, els cims més nevats, i el pas de torrents més pedregós.
A Gudara sembla que ens esperin… Un nen ens convida a casa seva i ens farà d’amfitrió durant dos dies. Per la casa on dormim passaran familiars i amics, és difícil fer res sense tenir uns quants parells d’ulls observant. Tinc un moment de pau i luxe quan m’omplen una galleda d’aigua calenta i em donen una banyera de metall perquè em faci un bany al mig dels prats! Com ens cuiden… Pel matí ens han portat carn de xai ben torradeta per esmorzar!
Seguim! Pedalant arribem a nous pobles, pintats de blanc i amb uns horts i jardins que fan goig, amb els cims nevats i el riu poderós, és un espectacle de natura. Nens i adults ens criden a prendre un te, amb pa i dolços, a casa seva. Practiquen la hospitalitat i un correcte anglès.
La darrera sorpresa ens espera a Xagopzuop, a 700m de Sipjong. Un professor d’anglès ens ha recomanat buscar una família allà per allotjar-nos. No podíem trobar un lloc millor! La bonica casa, la variada cuina de la mestressa – que em tindrà de pinche per fer la sopa – és tot perfecte! Ens posa estovalles blanques brodades i copes de vidre i tot! Sembla Nadal!
Tanquem la volta pedalant a Khorog, on la vam iniciar, i des d’aquí amb cotxe de tornada a Dushanbe.
Aquests són alguns dels records de viatge. N’hi ha molts d’altres! La visita a l’hospital d’Iskashim, l’amabilitat d’en Vali, la quantitat de ciclistes de tot el món fent la ruta de la seda, ara ruta de l’opi… Però tot això, a la nostra tornada i amb un bon sopar.
Salam!
Fotos i text Elena Roig i Antoni Tarragón
Bicicleta, Bicycle, velo, VTT, BTT
ITINERARI
KHOROG – ISHKASHIM – (Vall de Wakhan) – LANGAR – KARGUSH – LLAC ZORKUL – KARA GILGA – JARTY GUMBEZ – MURGHAB – AKBAITAL PASS – MUZKOL – KOK JAR – GHUDARA – (Vall de Bartang) – BASID – VOMAR – KHOROG
viatjant poc a poc 