*
<ruta i mapa al final>
“Ay ay ay ay, la paz del alma”. Cançons d’amor i espiritualitat, sempre presents a la música boliviana, ens animen a començar el nostre viatge.
Sortim de la Paz, ciutat que sembla engolida pel Volcà Illimani, vertical, caòtica, plena de vida, i comencem a pedalar pel Parc Nacional del Sajama.
Els volcans en aquesta època llueixen els seus lloms pelats amb una coroneta de neu al capdemunt. Alguns, a la frontera amb Xile, encara fumejen, un fum blanc que es confon amb el color de la neu i dels núvols.
Pedalem per planures que mai s’acaben, “pura pampa”. Les llames, porugues i tafaneres, ens creuen corrent abans que les puguem atrapar amb les bicis, com si això fos possible, a 4.000m.
A Sajama, les esglésies són de pedra pintada de blanc, com la neu, i amb teulades de palla.
Als pobles, senyores amb capes de llana infinites, faldilla plisada i el rostre cremant-se al sol geuen als petits mercats tot fent mitja o venent empanadilles que guarden en els aguayos (farcells). Gairebé no aixequen la mirada de la mitja mentre et despatxen. A les ciutats, les veus caminant ben carregades amb aquests farcells de colors a l’esquena. Amb roba o fruita per vendre, o amb el seu infant a coll.
Creuem pedalant el salar d’Uyuni amb vent de cua i un sol que ho vesteix tot d’una llum blanca que enlluerna. Dormim a casa l’Alfredo, el primer habitant de la Illa Incahuasi (casa de l’inca) una de les Illes cobertes de cactus que es troben enmig del salar. Per la nit, fins i tot els estels semblen brillar al salar més que enlloc de la terra.
A les Lagunas, el paisatge es torna més àrid i desèrtic. Cúmuls de roca amb taques verdes de molsa, yareta, l’arbre milenari de les alçades, que creix un cm quadrat l’any. Volcans de sofre i ocre coberts de paja brava, uns matolls semblants a un cap ros despentinat, i d’un petit arbust anomenat thola (paraula quechua). Lagunes de colors (vermell, verd, blanc) esquitxades de flamencs. Gèisers d’aigües sulfuroses.
Desde Uyuni tornem a pedalar tot enfilant camí cap a Potosí. Les pujades i baixades a “los cerros”, de 3.500 a 4.000m, és constant. Fins i tot quan som a dos km de l’arribada… Ens esperarà alguna “pujada sorpresa”!
A les valls, els joncs voregen rius de sorra, esperant l’època de pluges. Entre poble i poble, trobarem les estancias, grups de cases de pedra per resguardar-se quan es cuida del bestiar.
“Cejas gobernador” “Sí al estatuto”. Les roques de les muntanyes serveixen de cartells de propaganda, que llegim tot esbufegant a les pujades.
La ciutat, que va enriquir al món amb la plata del Cerro Rico durant segles, ara viu la decadència d’unes mines sobreexplotades, actualment per cooperatives potosines i per multinacionals que no donen feina als locals.
Visitar les mines de les cooperatives locals és una experiència dantesca. Els miners hi aboquen la seva vida tot mascant coca i adorant les deïtats del Tio (dimoni de les mines) i la Pachamama (mare terra).
Posem rumb a Copacabana, regio bressol de la civilització inca i lloc de pelegrinatge. Pedalar pel llac Titicaca és fer-ho envoltat de l’aroma d’eucaliptus, de bens que pasturen i d’impressionants vistes del llac blau, des d’alçades que novament passen els 4.000m. L’arribada a Copacabana, tocant al llac i rodejada de turons, amb la seva catedral blanca i barquetes a la badia sembla, salvant les distàncies, Cadaqués.
Visitem la catedral de Copacabana en dissabte. Fora, es beneeixen els cotxes amb flors.
És curiós com es conjuguen les creences ancestrals amb la religió. Superstició, rituals, deïtats… i cristianisme.
La següent visita és al mercat de carrer, on es barreja el color alegre de les robes, fruites i verdures i petits peixets d’aigua dolça.
Doña Marta (“les preparo un matecito para la altura?”), doña Simona, Peter, Toñi… Són algunes de les persones a qui agrair el seu acolliment i aprenentatges sobre el país, un bocinet del qual, hem conegut viatjant a poc a poc.
Fotos i text Elena Roig i Antoni Tarragón
ITINERARI
La Paz – Curahuara de Carangas – Sajama – Tambo Quemado – Julo – Sabaya – Salar Coipasa – Llica – Salar de Uyuni – Colcha K –Laguna Hendionda – Laguna Colorada – Polques – Quetena – Alota – Uyuni – Potosí – Oruro – Titicaca – La Paz
viatjant poc a poc 