* <ruta i mapa al final>
A crits de “mzunguuu… mzunguuu” proferits pels nens, crits que no deixaríem d’escoltar cap dia, comença la nostre ruta en bicicleta per Uganda a partir de Mbale, on dormim a l’Hotel Sun Rise, un agradable resort de planta baixa.
Els primers kilòmetres són trencacames total, passem poblets i pugem empenyent la bici 3 km més cap a Blengo, on el camí es fa inviable amb les alforges, ens expliquen que necessitarem «porters»… el Ramon i jo ens mirem, i en cinc minuts decidim fer una circular a la muntanya i no creuar-la per damunt…
Passem la nit a l’escola pública i el matí com els alumnes comencen les classes a les 7.30 am, nosaltres marxem. Baixem pel camí d’ahir, amb una mica de fang, fins a una pista, i pugem per asfalt a Sipi. Els darrers 12 km pugem 650 m…
Ens allotgem a l’Hotel Crown Nest, força bé, amb visites a les Sipi Falls. A la tarda plou molt i sortim a fer una passejada per dalt pel poble, i a la cascada inferior de les Sipi Falls.
De camí cap a Kumi trobem una escola amb milers de nanos, i també una cerimònia animista en “trance” dins una cabana, poc desprès una «misa» adventista en “quasi trance” on ens deixen fer fotosEns plou força i ens amaguem a un porxo amb altra gent, reprenem el camí amb uns darrers 10 km amb fang enganxós, finalment arribem a Kumi.
De Kumi sortim a bon ritme, fins al llac Bisina amb uns pocs pescadors, on per no agafar un ferry, (craso error), tornem endarrere i enfilem cap a Lira per on podem. El Kanberra hotel de Lira potser ha estat el millor hotel, i bé de preu.
A l’endemà sortim per pista bona i com és diumenge, trobem moltes misses a esglésies, amb cants i balls. Parem a Apac, a km 62 i comprem bunyols, «yuca» i cocacola al carrer, i ens recuperem. Seguim pista ampla i arriben a Alengo, on ens instal·lem a l’església i ens conviden a sopar un sacerdot de Benín, un de Togo i l’Alberto, italià, i «referent» de la missió.
Anem direcció a Masindi per pista bona fins el ferry (km 35) que creua el Nil, desprès carretera sense asfaltar fins Masindi, amb alguns camions.
Ja arribant un soroll metàl·lic en fa aturar en sec… un tros del meu portapaquet esta sobre l’asfalt!… amb una piqueta de la tenda i cinta americana queda com nou!!!
Ens allotgem a l’Hotel New Cort View, amb turistes, voluntaris i la Sally, una dona encantadora que ens arregla dos cottages a preu raonable i contacta amb Sam, xofer guia per al dia següent anar a Murchinson Falls amb cotxe.
A Masindi hi ha de tot… fins i tot tendes de camping amb pals !!!!
Desprès d’un parell de dies de descans per el parc, buscant bitxos i fent un trekking suats fins a les ungles, la idea es tornar a la bicicleta i fer el Budongo Forest Trail, i dormir a l’altre banda a un Ecolodge que tenim localitzat…
De bon mati sortim de Masindi fins a un punt que trenquem per un caminet, amb una barrera rovellada oberta i ben abandonada. El trail es va complicant, fem 0,5 km de camí, 0,5 km de corriol pedalant i 2.5 km empenyent bici amb herbes altes i espesses que fan totalment inviable poder veure el sender. Total 3 hores tallant herbes per fer 3 km. Les mosques tse tse i els xiscles intimidadors dels beduïns tampoc ens ho posen fàcil. Tot i així, amarats per la suor, intentem arribar al que en el mapa sembla un camí, però… és la marca divisòria entre municipis… Impossible avançar, farts d’obrir traça i esgotats, fem mitja volta i envoltats de tse tse sortim al cap de unes hores gracies al GPS!
Un cop fora… respirem … i fem una circumval·lació per pista, per recuperar el camí que baixa cap al sud, es un puja i baixa constant, però per pista bona.
Passem diversos pobles, on trobem una festa amb el bisbe de Hoima… tots van de vint-i-un botó, ens conviden, però declinem. (no anem prou nets ni elegants)
Arribem a Hoima i anem a l’hotel Konpig, on el Ramon descobreix que la roda de darrera balla el twist… averia que te mala espina i mes desprès que un “mecànic” del poble li fotés ma.
A l’endemà toca una pencadeta, fem 9 hores de pols fina fins arribar a Kibenja, Palace Hotel, on és posa a diluviar. Tota la nit plovent, l’amo de l’hotel ens havia dit que calien 4 hores per assecar la carretera que es d’argila. Ens ho prenem amb calma. Segueix plovent. De cop, ve l’amo i ens diu que si no volem pedalar, hi ha un “matatu” que s’atreveix a sortir en 30 minuts, i ens reserven el seient de darrera per nosaltres i equipatge, bicis al sostre, decidim agafar-lo, empaquem i ens acompanyen. Encara plou una mica i està tot enfangat.
Fang, fang i fang en la carretera en obres. Es una pista de patinatge… rellisca, agafa embranzida per una pujada, i donat batzegades d’un costat a un altre de la pista, finalment colpeja una moto i s’estampa contra un camió. Queda parat. Baixem tots. La gent empeny el matatu.
Per nosaltres ja han sigut suficients emocions per avui!… demanem que ens baixin la bici. Ens quedem allà. El risc és massa alt. Muntem bicis i pedalem com podem, sense massa fang arribem Kyenjojo a una cruïlla, on trobem un hotel «de luxe», que com no es per turistes, esta molt be de preu.
Desprès de un bon esmorzar i amb les bicicletes netes, sortim per una carretera quasi asfaltada, al menys la part central, passem plantacions de té i finalment arribem a Fort Portal, per ara la millor ciutat. Té mercats, parcs, comerç. Anem directes al Daj Guest House, petit, cèntric i molt correcte.
De bon mati sortim tranquils 30 km de passeig, travessem camps de té, canviem de vall per un corriol divertit, amb un pont de troncs de fusta i arribem a la zona de “crater lakes”, on dormim a L’Ecocamp que és un terreny amb cabanes, auster. Per la tarda fem un trek de 3 hores a la Mahoma Fall, que estan preparant (destruint) per fer electricitat, electricitat que el govern vendrà a Ruanda i els autòctons no gaudiran ni gota (ni d’electricitat ni de cascada).
Sortim del Ecocamp pedalant en baixada, poblets, cases, bon paisatge, i sobretot bona carretera. Deixem la carretera i… encigalada, puja-baixa empenyent la bici per camins, això si… camins preciosos entre camps. Al final, remuntem suaument la vessant esquerra d’un riuet, el travessem i remuntem 6 km entrant cap a les muntanyes de Rwenzori. Arribem cansats al Ruboni Community Camp, 2 km passat Niakalengija.
Tenim mala sort… la boira i pluja fa que renunciem a fer un trekking el dia següent. (snif).
Esmorzem spanish omelette, i sortim 19 km en baixada desfent la pujada al Rwenzori, la boira no ens deixa acomiadar-nos d’ell, anem fins a la carretera principal, i prenem cap al sud. Circumval·lem Kasese, ciutat gran i relativament moderna, i creuem l’Equador. Enfoquem per carretera asfaltada el Queen Elisabeth National Park, i el creuem de nord a sud, sense veure cap animal. Travessem el Nil en ferry, i anem per una gran plana amb vent en contra i amb una pujada final fins que entrem en una zona de llacs que recorrem i on trobem el Dave the Cave, molt xulo i amb vistes al llac Kamweru. Al vespre, passejant baixem fins el llac i a una cova.
Esmorzem, com casi sempre, spanish omelette, fruita i café, i sortim a la carretera principal amb camions molt perillosos que ens treuen de la carretera. Farts d’empassar fum, al km 30 deixem la carretera i … encigalada altre cop. Tornem com podem per un altre camí a Ishaka, i despres Kashenyi i Mitoma. Passem Mitoma, on hi ha una gest house, però el poble no és atractiu, i seguim cap a Rutronda i Ruhindi, i… veus per on es fot a ploure de valent. Trobem refugi en el porxo d’una casa, i … per sort ens deixen dormir a dins, on posem les màrfegues al rebedor-menjador.
Al mati no plou!!!! sortim per pista agradable fins a Rukungiri, ciutat gran. Dinem un “rolex” a la carretera i seguim, però les pujades costen, i ens en queden uns 40 km més fins a les Kisisi Falls (pronunciat Chishisi). Les visitem, impactant per la història dels assassinats de dones solteres embarassades, i per l’hospital psiquiàtric.
I a la sortida, la roda del Ramon esta tant descentrada que no tenim mes remei que desmuntar el fre de disc… i seguir tant sols amb el de davant i la sola de la sabata.
Fem via, fins que arribem a Kabale per un “short cut”, que ens estalvia una llarga volta, però tenim un final amb port per pista de terra, entrem a Kabale per l’Est, i altre cop ve la pluja i ens atrapa ja entrant. Ciutat relativament agradable, anem al Backpackers. On la propietària Lilian Kamisiime resulta ser vicepresidenta de l’associació de guies d’Uganda. Ens posa al dia de tot i mes sobre Uganda, és una dona d’una gran sensibilitat, que ha tirat endavant diversos projectes a favor de l’educació i escolarització dels nens de la seva regió natal.
Plou tota la nit, i al matí plou i plou. Ens quedem fent turisme de ciutat i decidim a l’endemà fer una circular per el Llac Bunyonyi.
Sortim desprès d’esmorzar per un camí de pujada veient com treballen a les pedreres, molts nens i les seves mares picant pedres de sol a sol fins reduir-les a grava… els nens aquí ni ens diuen “mzunguuu … mzunguuuu”, seguin amb el cort encongit per una pista dolenta que baixa cap el llac per la cara nord, finalment anem a una petita península on lloguem un “boat” per tornar a Rutinda, un passeig agradable de més d’una hora per el llac entre les illes. Sortim de Rutinda en pujada, i anem altre cop a Kabale, on donem per finalitzada la nostre volta pedalant per Uganda
Ens han faltat dies per poder continuar cap a Kampala amb bicicleta.
A Kampala ens allotgem al Fat Cat Hotel, lloc de trobada de motxillers agradable i ben situat, on ens avien guardat les caixes de les bicicletes.
text Ramon Palacio i Antoni Tarragón
ITINERARI
MBALE – BUDADIRI – BLENGO – SISI FALLS – SIRONKO – MALERA – KUMI – LAKE BISINA –ARAPAI – ORUNGO – ABAKO – LIRA – BATA – APAC –ALENGO – MASINDI PORT – RWEKUNYE – MASINDI – (MUCHINSON NP – MUCHINSON FALLS) – (BUDONGO FOREST TRAIL) – KARONGO – HOIMA – KIBANGA – KATOKE – FORT PORTAL – LAKE KIFUROKA – RWIMI – RUBONI – (RUWENZORI) – KASESE – Equator Point Memorial – QUEEN ELIZABETH PN – LAKE KAMWERU – ISAKA – MITOMA – RUHINDA – RUKUNGIRI – KIZIZI FALLS – RWAMUCUCU – KABALE – LAKE BUNYONYI
viatjant poc a poc 